Tres temporades entrenant al PEM

Tot va començar fa tres anys, el 2012. En Rafel Torrent i en Josep Rovira em varen proposar entrenar l’equip de futbol de Montagut tot i ser conscient que no havia entrenat mai un equip sènior. No hi vaig donar gaires voltes, senzillament em va fer molta il·lusió ja que a alguns dels jugadors ja els havia entrenat de petitons. A més, entrenar l’equip del meu poble era un caramel massa bo per deixar-lo escapar. La resposta va ser fàcil: SI

Al principi vaig necessitar molta ajuda i aprofito per donar les gràcies a en Toni Mach, en Lluis Pujiula, l’Epi, en Toni Ureña i també a en Llorenç Quintana, que em va omplir la casa de llibres i dvd’s de futbol per entrenar millor.

La primera temporada vàrem canviar una mica el sistema de joc i va costar una mica adaptar-nos tots plegats, però mica en mica ens hi vam anar afiançant. Vàrem millorar bastant, sobretot en defensa amb en Lario i en Jaume a la porteria, i vam situar l’Arnau com a màxim golejador de la categoria.

La segona, amb la incorporació d’alguns jugadors nous, vàrem començar guanyant el torneig del Llierca. A la lliga vàrem continuar millorant poc a poc, empatant molts partits i competint al màxim a tots els camps. Cal esmentar que els partits perduts van ser sempre per un gol de diferència. Al final vam pujar alguns llocs en la classificació.

La tercera ha estat segurament la més difícil de totes. Després d’un començament complicat degut a qüestions internes de l’equip que no cal esmentar,  hem aconseguit tirar-la endavant i hem acabat fent una segona volta espectacular, jugant bastant be i guanyant molts partits. Dels últims 6 de lliga, 2 empats i 4 guanyats, acostant-nos així pràcticament fins als 5 primers classificats.

Per mi han estat tres anys fantàstics. Continuar el projecte del PEM, que va començar amb en Jaume Costa al capdavant, a qui aprofito també per donar les gràcies, ha estat una experiència genial. He après de cada dia, de cada situació viscuda i he crescut junt amb els jugadors. Al final tot l’equip hem esdevingut una petita família, hem entrenat, jugat, competit, hem rigut molt, també hem plorat, però sobretot ens hem respectat. També ens hem fet costat sempre que les coses no han anat prou bé o quan algú ha tingut algun problema personal sempre hem tingut el recolzament d’aquesta petita família. Formar part d’aquest equip ha anat més lluny del simple fet de xutar la pilota, que no es el mateix que jugar a futbol. El futbol és un esport que uneix caràcters molt diferents, fomenta valors com l’amistat, la comprensió, l’ajuda, l’esforç, la disciplina, l’ordre i molts altres, però sobretot el RESPECTE. Una altra cosa és l’entorn i els tòpics que l’envolten, que d’altra banda no són diferents dels de qualsevol altre esport ja que de gent maleducada n’hi ha a tot arreu.

Ara comença un nou projecte amb en Carles Font. Us animo a tots a formar part d’aquesta família que és el PEM. Sobretot a pares i petitons ja que sembla que tindrem futbol base i us desitjo molta, molta sort a tots.

Acabo, dons, tornant a donar les gràcies a tots els que m’heu ajudat.

Gràcies Toni Urenya per entrenar el primer any al meu costat.

Gràcies Epi per tenir-los en forma.

Gràcies Quel Sabater per acompanyar-me tot aquest temps.

Gràcies Rafel i Jep per confiar en mi.

I sobretot gràcies JORDI MIR per estar al meu costat sempre i per tots els bons moments que hem passat junts, segur que en tindrem molts més.

I gràcies a tots i cada un dels jugadors per jugar per mi. Espero haver-vos tornat tant com jo he rebut de vosaltres, per mi sempre sereu “els meus nens”.

GRÀCIES PEM i fins aviat!  

XUTIS