Tradueix

dijous, 26 de maig del 2016

El cor de la Garrotxa torna a bategar

El passat diumenge 22 de novembre del 2015 serà un altre dels dies que marcarà història a Sant Aniol d’Aguja. Va ser el dia de la “Festa del ja no hi plou”, la inauguració oficial de la teulada del refugi reconstruït, que aplegà un centenar llarg
d’esforçats i compromesos Amics de Sant Aniol, amb el suport i la presència de d'un bon nombre de persones i de diversos representants d’entitats i administracions que han
ajudat en el projecte, presidides pel conseller Santi Vila, com a màxim responsable de Territori i Sostenibilitat.

El President i gran animador dels Amics, el bon amic Quim Oliver, en Xari, va tenir l’amabilitat de concedir-me l’honor i el privilegi de dirigir unes paraules als assistents, “com a còmplice multifacètic del projecte” va dir. Vaig recordar que la meva primera excursió amb el Centre Excursionista Empordanès, un cap de setmana del llunyà 1972, va ser precisament per fer el Comanegra des de Sant Aniol, i encara vàrem poder dormir al refugi principal abans del seu tancament i progressiu deteriorament.

També recordo que al llibret que acompanyava el mapa de l’Alpina sobre l’Alta Garrotxa que utilitzàvem hi deia que al riu encara s’hi podia observar alguna raríssima llúdriga. No cal dir que pujant des de Sadernes, i al capvespre i a la matinada pels voltants del refugi, vaig estar llarga estona observant el riu per si de cas. Però evidentment res. Més tard vaig saber que llavors ja feia temps que la llúdriga havia
desaparegut de la Garrotxa, i ja era molt rara a l’Empordà, d’on es va extingir totalment a finals dels 70. També havien desaparegut els voltors, i això que no em cansava de mirar el cel buscant rapinyaires. De tant en tant, el premi era algun aligot, un esparver i l’escassa àguila daurada. Els senglars eren rars, no hi havia cap dels grans herbívors i les guilles, genetes, teixons i gorjablancs eren molt empaitats, i molt porucs per tant.

Durant la dècada dels 70 es varen anar abandonant la majoria de masos encara ocupats de tota la comarca, degut a que les activitats econòmiques de la zona, com eren
l’aprofitament de llenya i de fusta, l’obtenció de carbó i la ramaderia anaven perdent importància en les abruptes muntanyes de l’Alta Garrotxa i, en general, a totes les zones
muntanyoses del país i d’Europa. I amb el tancament del refugi de Sant Aniol, l’any 1981, podem dir, a més, que el cor de la Garrotxa va deixar de bategar.

A partir d’aquell moment, els camins encinglerats només eren recorreguts per caçadors, de senglars i de bolets, per excursionistes i, més tard, per escaladors, per ciclistes de
muntanya, per naturalistes... Podem dir que, lentament, el “cos” s’anava refent, però en un paisatge absolutament diferent.

Sempre s’ha dit que el paisatge és l’aspecte que els humans donem al territori, en el fons és el pentinat que li fem. Passa com amb els humans: el cap, la closca, sempre és la
mateixa, però segons el tallat de cabells, el tenyit, el pentinat o l’esperrucat, o el diferent grau d’entrades i sortides, fem una cara o altra. A la Natura humanitzada hi passa el mateix: a la plana, per exemple, hi podem fer paisatges grocs sembrant gira-sols o vermells quan al blat i a l’ordi s’hi barregen les roselles, o els deixem marronosos quan es llaura, o d’un verd molt viu quan comencen a néixer els sembrats. Tot això en els paisatges humanitzats, però també hi ha els paisatges senzillament naturals, els intocats per la mà de l’espècie humana. D’aquests en queden molt pocs al món, i encara menys al nostre país, on d’intocat potser només queda algun recòndit racó de bosc, o algun penya-segat molt i molt arrecerat i dret, i encara. Actualment, el paisatge de la Garrotxa està tornant, de mica en mica, al que havia estat el seu aspecte natural en els darrers mil·lennis, quan la Terra ha tingut un clima semblant a l’actual, ja que en els milions de la història de la vida sobre el nostre planeta
la comarca havia tingut fesomies, flores i faunes absolutament diferents. Ara retornen els boscos d’alzines i roures, com a darrera vegetació potencial, que havien sigut talats per fer vaixells, travesses de tren, mobles, cairats, llenya, carbó... tot el què feia falta a les civilitzacions que vivien en aquest país. Quan ja no hi havia bosc, rematat pels
carboners, els ramats de cabres, ovelles, vaques i eugues s’encarregaven de mantenir les zones de pastura sense arbres, i amb prou feines algun arbust. Tots hem pogut veure
fotografies dels primers anys del segle XX amb les muntanyes de la Garrotxa ben pelades.

Ara, quan miro la riera de Sant Aniol, ja hi trobo petjades de llúdriga, o algun excrement al cim d’algun tronc o d’alguna pedra per marcar el seu territori. I pel cel sempre hi voleia algun voltor. El bon amic Xari em diu, per fer-me feliç, que només surten quan hi vaig jo; però no és així: per sort, ja tornen a criar a la Garrotxa i són observats per moltíssima gent. El què passa és que els bons amics de Sant Aniol, atrafegats com estan traginant taulons, sorra i maons, tenen prou feina amb la seva càrrega com per mirar cap amunt, cosa que invariablement, i per instint, jo faig contínuament. I clar, tinc més possibilitats de veure’ls que ells, i això que també sempre tragino també algun quilet de material.

Les àguiles daurades encara nien als cingles de la Garrotxa, que, encara que amb penes i treballs, mai han abandonat. Els voltors han tornat, igual que l’aufrany, que el trencalòs, que va arribar a fer niu i a pondre l’any 2012 (malauradament sense èxit, però esperem que hi torni en un futur no gaire llunyà; igual que ha de fer el voltor negre, i així recuperarem els quatre necròfags europeus).

Els senglars s’han fet molt abundants, massa, degut a la recuperació del bosc (amb ell, han recuperat refugi i aliment) i a la manca de depredadors naturals. I de mica en mica
han tornat, i això és un altre gran símbol de renaturalització, els herbívors salvatges: el cabirol des de França, l’isard des de l’Alt Pirineu, el cérvol, la daina i el mufló des d’alguns tancats cinegètics. I això és bo, ja que asseguren el funcionament natural de la zona; és a dir, converteixen matèria vegetal, combustible, en matèria animal. I encara
serà un funcionament més natural quan també tornin els seus depredadors: el linx europeu, l’ós i el llop. De linxs ja se n’han vist al Vallespir, diuen que un ós de la Vall d’Aran va fer una excursió fins a Costoja, i el llop ja viu en algunes comarques veïnes, i també diuen que algun ja corre per la Garrotxa...

Les societats evolucionen i, per sort, el respecte a la Natura també, i per això ens hem dotat d’estructures de Parcs Naturals. I l’Alta Garrotxa ha de ser un dels propers que es
constitueixin a Catalunya, ja que això permetria donar vida als pobles que formen part d’aquesta gran zona natural que s’estén des del coll d’Ares fins al coll del Portús.

I amb aquesta evolució cap al respecte per la Natura també és lògic que el refugi funcioni diferent i que es doti de les darreres tecnologies per obtenir i estalviar energia (mini hidràulica, geotèrmica, solar, fotovoltaica, estelles de llenya, bombetes i electrodomèstics de baix consum...). A la vegada, l’obtenció d’estelles permetrà mantenir zones de pastura obertes pel bestiar i aviram que poden acompanyar, i
alimentar, els responsables i usuaris del refugi. I un hort, voltat de fruiters, i uns petits conreus també hauran d’ajudar a mantenir vida i biodiversitat. Les aigües residuals han
d’acabar convertides en una bassa per amfibis i els residus també s’hauran de minimitzar i tractar adequadament.

Amb la restauració del refugi de Sant Aniol el cor de la Garrotxa tornarà a bategar, però en un “cos”, en un paisatge més natural. Des del refugi estant es podran veure els vols
nupcials de les àguiles daurades (i qui sap si aviat també de les imperials, citades al segle XIX per Estanislau Vayreda), els grups de voltors voleiant en grup per trobar animals morts per menjar i el trencalòs seguint-los per tornar a estimbar els ossos massa grossos per esmicolar-los i poder empassar-se’ls a bocins. I a les nits de tardor es podrà sentir el bram dels cérvols, el lladruc dels cabirols i la ronca de les daines. I a l’hivern es podrà arribar a sentir el miolar dels linxs en zel o l’udolar dels llops. Quan això passi sabrem que l’Alta Garrotxa serà ben viva, amb un altre tipus de vida que també hauremtornat a fer possible els humans.

I que ningú tingui cap por de trobar-se amb algun ós o amb algun llop. Segur que s’espantaran més ells que nosaltres. Sobretot no els empipeu i saludeu-los cordialment (tampoc cal donar-los la mà, eh!). I penseu que a molts llocs del món aquestes espècies conviuen perfectament amb els humans i no passa res. Sempre els hi dic als meus fills i amics que si es troben algun llop o algun ós, o en d’altres països un lleopard o un tigre, que els saludin, que no els molestin i que els hi desitgin un molt bon dia. Segons quins humans es trobin, en canvi, més val arrencar a córrer de seguida.

El passat 22 de novembre, mentre es feien els actes d’inauguració de la coberta del nou refugi de Sant Aniol, ens va sobrevolar un grup de voltors, i també un pela-roques, un
ocell preciós que a l’hivern baixa de les alçades on cria al Pirineu. Sembla una puput, però més petita i de colors vermell, blanc i negre. Tot un auguri que el futur és amb
nosaltres! Per molts anys! I visca la Garrotxa i el seu cor!

Jordi Sargatal Vicens

L’Empordà, 2 de gener del 2016

Cal Ferrer

Sabies que…
cal Ferrer és una de les cases més antigues de Montagut? Formava part de la sagrera, el terreny sagrat que, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstiques, envoltava les esglésies consagrades. En definitiva, hauria estat construïda durant l’edat mitjana.
És inevitable preguntar-se què ha estat de cal Ferrer durant tot aquest temps, i hem trobat algunes respostes en la memòria de la gent més gran i en algun document; perquè el seu nom no deixa cap dubte però, evidentment, no sempre ha estat una ferreria. Només des que l’any 77 del segle passat va ser adquirida per l’Ajuntament, pel valor de 175.000 pessetes (en euros? fent una conversió ràpida i tenint en compte la inflació ara serien uns 8250 €), ha tingut diversos usos. Probablement, de la construcció primigènia també en deu quedar ben poca cosa, o res: el cementiri arribava a tocar de la façana de la plaça de la Joventut i per tant només existia l’entrada de la plaça de la Llibertat, el número de plantes ha anat canviant...

Els primers propietaris que apareixen en el Registre de la Propietat són els mare i fill Sabina Guardiola i Miquel Balat, als quals se’ls va embargar, juntament amb dues altres propietats, per valor de 25.696 reales l’any 1862, només uns vuit-cents anys després de la construcció. Sis anys després naixeria la pesseta i al cap de cent trenta-un anys, l’euro.
En aquell moment, la finca passà a propietat d’en Francisco Surroca i Pineda, veí d’Argelaguer, qui en morir l’any 1879 la deixà en herència «a su amada esposa Catalina Font de quien ha recibido i espera recibir muchos i agradables sevicios quedando la misma encargada de hacer celebrar por su alma los pios sufragios que su amor y agradecimiento le dictaren».
En morir aquesta senyora, l’any 1903, a la inusitada edat de 90 anys, va passar a mans del seu nebot Pedro Font Fontané, veí de Santa Pau i que va morir a les Planes l’any 1929. De la seva filla Carmen Font Collelldevall, casada amb l’hereu de mas Llover de les Planes d’Hostoles, passà als seus néts, Pere i Montserrat Llover, l’any 1956.
Com veieu, durant tots aquests anys, cap propietari tenia gaire relació amb el poble i, per tant, podem pensar que la casa sempre havia estat arrendada.
Es veu que aquests dos germans no tenien gaire bona relació. Tan malavinguts estaven que, quan l’Ajuntament els va comprar cal Ferrer, per formalitzar la venda van acudir amb sengles advocats. (175.000:2) – minuta –plusvàlua… Ja ens ho haurien pogut regalar, no?
Els últims llogaters van ser els Puxeu, una família de ferradors que vivien a cal Sagal, una de les finques de l’actual plaça Llibertat i en aquell moment Plaza del Generalísimo. A cal Ferrer només tenien el taller on ferraven els animals i esmolaven els volants dels segadors. Això quan no tancaven per anar a França a fer la verema. Ja sabem, doncs, d’on li ve el nom actual, a la casa.
Els Puxeu van deixar la ferreria al voltant de l’any 30. Durant la guerra civil s’utilitzava per a acollir refugiats, i en temps de la postguerra va ser ocupada per la Guàrdia Civil.
Uns anys més tard l’Ajuntament en faria usdefruit com a casa d’acollida per a gent necessitada. Un dels últims ocupants va ser en Manel de las «hermanitas» de Banyoles, un home desvalgut en perdre les dues mans i la vista en una explosió les circumstàncies de la qual ja ningú recorda. Més tard, quan ja era propietat de l’Ajuntament, s’hi van fer reformes: es va abaixar un pis i es va refer la coberta. El cost d’aquella obra va superar la inversió feta en la compra de l’immoble.
A partir d’aquell moment l’edifici s’utilitzà com a magatzem municipal, fins que es traslladà a la teuleria de can Vila. Així, cal Ferrer va caure en desús i es va anar degradant fins que l’any 2007 es va rehabilitar per donar-li un ús públic. I aquí tenim l’actual telecentre i espai per a joves i entitats. I per molts anys!
Això és el que hem pogut esbrinar de la seva història. Segur que n’hi ha que en recorden més detalls, que han refrescat la memòria llegint aquestes línies i que han descobert alguna cosa que no sabien; però ara, en passar pel davant de cal Ferrer, tots ens la mirarem amb uns altres ulls.
Miquel Xaudiera

Cèsar Renau

Jornades Culturals 2016. Jocs Olímpics

Els dies 16 i 17 de març es van celebrar les Jornades Culturals dedicades als JOCS OLÍMPICS.

El dimecres els nens i les nenes de l’escola van inaugurar
els Jocs Olímpics, a través de l’arribada de la torxa
Olímpica i un discurs dels alumnes de Cicle Superior,
seguidament tots els alumnes i mestres van anar al
menjador, on es va explicar la història dels Jocs. Durant la
resta del dia, es van fer diferents activitats com: pràtica de
les Disciplines olímpiques de l’atletisme en grups
heterogenis i finalment per aules, elaboració de l’Anella
Olímpica, una medalla per cadascú, la bandera del país i
coneixement del país olímpic.

El dijous ens va visitar l’electricista Daniel Faja, qui va
parlar sobre el seu ofici , va explicar anècdotes i va donar
consells sobre l’electricitat. Els nens i nenes van poder
experimentar amb el circuit elèctric que en Daniel havia
preparat per a ells.

Com a cloenda es va fer una LLuèrnia que va transportar
els nens i nenes a diferents ambients i móns.



























CENTRE DE SUPORT FAMILIAR ELS XIRUCAIRES (Abril 2016)

Els Xirucaires som un centre educatiu privat que fa tres anys que som a Montagut. Va dirigit a nens/es d’entre 4 mesos a 12 anys, amb un ampli ventall horari ( de 2/4 de 8 del matí fins a les 7 de la tarda), per tal que els pares puguin conciliar la seva vida laboral i familiar.

Oferim varis serveis: acollida matinal i de tarda; servei d'escoleta i activitats extraescolars que inclouen anglès per tots els nivells, balls, multi esport i classes de reforç per totes les edats, individuals o en grups reduïts de 2 o 3 alumnes.

El servei d'escoleta va adreçat a nens/es de 4 mesos a 3 anys. Tenim dues línies educatives repartides amb dues aules, on hi ha tot el material necessari pel desenvolupament educatiu del nen/a. Les aules estan distribuïdes per racons per tal que el nen experimenti lliurement. La nostra metodologia es base fonamentalment en l’experimentació de tot tipus de materials: pintura, glaçons, paper wc, fulles,….. A més a més, durant el curs també treballem psicomotricitat, música, dansa, llenguatge, joc heurístics,…. Així com també les diverses festivitats que hi ha durant l’any: La Castanyada, el Nadal amb el Tió i els Reis, La Quaresma, Sant Jordi,… A part de tot això, també realitzem sortides pel poble, per tal de conèixer l’entorn que ens envolta, així com també sortides fora del poble: bombers, La Fageda,…

Durant els períodes de vacances que l’escola roman tancada, realitzem els casals de Nadal, Setmana Santa, Estiu, amb moltes activitats i sortides.

Després d'aquets 3 anys oberts volem donar les gràcies a les famílies que han confiat amb nosaltres per tenir cura dels seus fills/es. Com a cente educatiu que vol oferir un servei al
poble , i així agrair a les famílies del mateix, a les que no són del poble i a l'Ajuntament per la seva confiança i col.laboració amb nosaltres.

Casal d’Estiu 2016

Aquest any també realitzarem el casal d'estiu del 27 de Juny de 2016 al 5 d'agost de 2016, l'horari serà de 9h a 15h, amb possibilitat d'acollida matinal.

Aquest any de 9:15 a 10:00 del matí oferim la possibilitat de fer classe al s nens i nenes del casal, que vulguin.

El fil conductor del casal serà diferent cada setmana, amb diferents sortides, activitats i tallers perquè els vostres fills puguin gaudir d'un estiu diferent!!! A més, també hi haurà una sèrie d'activitats extraordinàries gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament.

Les quotes aniràn per setmanes.

Aquest any realitzarem la reunió el dijous dia 12 de maig a les 19:30 a Cal Ferrer (3er pis).

Som un centre petit i acollidor on volem que els vostres fills estiguin a gust i s’ho passim d’allò més bé!!!!







dimecres, 25 de maig del 2016

Festa Major d'Oix 2016 (presentació)

La Festa Major d’Oix enguany serà del 5 al 7 d’agost. Estem acabant de lligar el programa però ja sabem que divendres 5 d’agost al vespre comptarem amb en Xavier Pallàs i en Xavier Batlle membres de MEANDRE, que amb el so del violí i la guitarra ens convidaran a fer un viatge musical a través de les melodies i les danses de diferents tradicions europees com Irlanda, Bretanya, Itàlia, Galícia, Catalunya...

Dissabte 6 d’agost, per segon any consecutiu ELS AMICS DE SANT ANIOL prepararan un DINAR DE GERMANÓ i HOMENATGE A LA VELLESA, serà també la cloenda dels Campaments Musicals d’Oix, els beneficis d’aquest dinar seran per a les obres de l’antiga rectoria de Sant Aniol.



El mateix dissabte, a la tarda el CAMPIONAT DE BOTIGARRA i al vespre els DIABLES DEL CROSCAT dansaran i ens faran dansar sota el seu foc pels carrers del poble. A la nit, de nou el grup dels banyolins GERMÀ NEGRE posarà la música de mestissatge i el ritme per fer-nos ballar a la plaça Major. (Estem acabant de lligar un segon grup per a la nit)



Diumenge al matí i gràcies als geganters de TERRA ASPRA els GEGANTS i CAVALLETS DE MONTAGUT recorreran els carrers d’Oix al so de les gralles.


La festa acabarà diumenge a la tarda amb les Sardanes, la tradicional botifarrada i música fins que aguanti el cos.

Durant la Festa Major també comptarem amb una exposició fotogràfica al Centre Cultural la Rectoria i un altre al Local Social. Com hem dit ens queda alguna que altre cosa per acabar de lligar i polir.

Un any més els veïns del poble d’Oix ens bolquem en l’organització i muntatge de la nostra festa.

Ovoxo – Poble d’Oix

Dijous Llarder al Casal (2016)

El passat dia 4 de febrer vam celebrar al Casal com cada any una de les festes catalanes més conegudes arreu del nostre país: el Dijous Llarder o Dijous Gras. Aquestes celebracions acostumen anar acompanyades d’un bon dinar. El Casal es va omplir amb més de cent persones; 80 de Montagut i 25 convidats de Sant Joan les Fonts que eren els cantants escollits per amenitzar la festa. L’Arrosseria Montse ens va fer un arròs de primera, com sempre, i un segon plat de pollastre i carn de xai, amb una bona amanida. Nosaltres i vam posar el cava (el xampany, que diem a la Garrotxa) i tothom satisfet. Cafè i gotes per part de la Montse i tots contents.
Un petit interval i els músics es van aixecar de la taula per començar la seva actuació a dalt de l’escenari. Per cert, van quedar enamorats del lloc. “Un escenari de categoria” ens deia el director del grup, l’Albert, un bon amic i conegut de fa molts anys. Ara direm el nom del grup perquè és molt curiós: Primer “Play Back de Sant Joan” i l’afegitó “Surti com Surti…”
La seva actuació, amb un petit descans de deu minuts, va durar quasi dues hores deleitant al públic amb un variat recital de tota mena de cançons, totes elles molt conegudes, actuals i del nostre temps, que van engrescar a tothom i els aplaudiments no fan parar mai. Quines veus tan difícils d’acoblar-se, com diu el seu títol. Play Back, que costa de creure que n sigui la veu original. Fenomenal.
Aplaudiments per cada actuació en grup, en parella o individual, cada cançó entusiasmava a tots. Haurem de pensar en fer-los tornar aviat. Qualsevol dia podem muntar uns altres grans recitals.
Va ser una diada molt alegre i a la sortida els comentaris eren molt entusiastes i d’haver passat una diada molt bonica.
Per molts anys i gràcies per la vostra assistència.
Josep Devesa Olivet

AMPA Mont-Cós informa (abril 2016)



Des de l’AMPA volem aprofitar aquestes línies per donar a coneixer algunes de les activitats que s’han portat a terme fins a l’actualitat i les previstes d’aquí a final de curs.
A les poques setmanes d’iniciar el curs, a principis d’octubre, es portà a terme una petita xerrada –presentació de la nova junta aprofitant la convocatoria de l’escola per presentar el nou  curs.
L’últim divendres d’octubre, l’escola va celebrar la castanyada i des de l’AMPA hi vàrem aportar les castanyes i material divers per l’elaboració de coques. L’endemà, coorganitzat amb Terra Aspra i el casal de la gent gran: castanyada i nit fantasmagòrica a Montagut.

L’últim dia del  1er trimestre, vàrem repartir berenar per a tothom en el transcurs de la cantada de nadales i de portes obertes que des de l’escola havien preparat.
Per tal d’obtenir algun ingrés i així oferir activitats i comprar material divers…es van posar en circulació participacions de la loteria de Nadal. Tal vegada, es va proposar a les famílies de 5è i 6è preparar una panera i sortejar-la en alguna data de Nadal per finançar part de les colonies que enguany realitzaran aquests cursos, juntament amb alumnes de la resta de la ZER el Llierca. Aprofitem per agrair la bona col·laboració de les famílies així com la bona disposició del professorat per portar a terme aquesta activitat la qual els alumnes els fa molta il·lusió.
Es va col·laborar econòmicament amb la cagada de tió de l’escola i es va participar activament en l’organització de la cavalcada de reis que. Malgrat la pluja que va caure en aquell moment, es va poder contemplar el gran esforç i dedicació per part de l’AMPA.
En iniciar el segon trimestre, es va posar en marxa una activitat extraescolar d’escacs finançada íntegrament des de l’AMPA i que durarà fins a finals de maig.
S’ha cofinançat amb l’escola la substitució de material en mal estat del mobiliari de joc i s’ha adquirit material divers pel gaudi de  l’alumnat.
El dia del Carnestoltes escolar des de l’AMPA vàrem oferir per la mainada i els seus familiars xocolata i galetes per endolcir la jornada.
El dia del Dijous Llarder l’AMPA va posar a disposició de l’escola transport d’autocar gratuït des de Montagut a sant Eudald i viatge de retorn, així com l’esmorzar de tal diada.
L’últim dia del 2on trimestre es va oferir l’esmorzar basat en xocolata, coca i galetes per a tots els alumnes de l’escola.
El 10 d’abril l’AMPA va col·laborar en el Montagut English Festival amb un petit intercanvi de joguines utilitzant aquesta llengua. En aquest punt, destacar i agrair que l’escola també hi participés, malgrat ser una activitat fora de l’horari escolar i, donat que l’activitat en concret era a l’entorn de la llengua anglesa, agrair molt especialment a la professora d’aquesta especialitat, la Mireia Masdevall, la qual podem afirmar que hi ha dedicat molt temps lliure.
La diada de Sant Jordi d’enguany, al ser en dissabte, s’ha organitzat des de l’AMPA amb el suport de l’escola, que ens ha preparat els llibres els quals juntament amb les roses hem posat a disposició de tothom.
I fins aquí les activitats portades a terme, sense perdre de vista les permanents tasques i dedicació dels membres  de la junta de l’AMPA: reunions, contactes amb pares, amb les altres AMPA’S de la ZER, l’Ajuntament, el professorat i molt especialment amb la direcció, amb la qual s’ha establert un dialeg fluïd i constant per anar corregint i/o millorant tot allò que està al nostre abast. En resum, intentant entre tots que a l’escola Mont-Cós la balança es decanticada vegada més al costat dels avantatges. És evident que totes les escoles tenen avantages i inconvenients així com les té el viure en una zona rural. Per això és important intentar trobar la formula de cooperació que ens porti a l’aprofitament dels avantages i fer que els inconvenients quedin el més simples i desapercebuts possible. Per això aprofitem també per agrair a la direcció i a tot el professorat, sigui fix o itinerant, la seva dedicació i la bona predisposició en tot moment per dialogar, cooperar,  trobar solucions, realizar activitats, ensenyar l’escola als alumnes de P2 del centre “els Xirucaires”…
Tampoc voldríem passar per alt, la bona feina de la cuinera i les monitores de menjador. Sense la seva professionalitat no podríem gaudir ni oferir el bon servei de menjador del qual ens sentim molt orgullosos malgrat ser una tasca complexa i de molta dedicació altruista per part de la pròpia AMPA, però molt concients de la importància de poder continuar amb cuina pròpia. En aquest punt, donar les gràcies especials a les monitores: Anna Triadú i Laia segué, que varen decidir, per circumstàncies personals, deixar d’exercir; Així com donar la benvinguda a l’Anna Vilar i la Carme Rueda les quals varen agafar el relleu i es posaren al costat de la Dolors Plana i de la nostra excel·lent cuinera: Mercè Rius.
I ja per anar finalitzant, podem dir que des de l’AMPA tenim preparat l’entreteniment de la tarda del dilluns de la Festa Major de Montagut  amb un seguit de Jocs del Món per a totes les edats els quals realitzarem als paratges de la Font del Cós.
Pel divendres 3 de juny, hi ha previst l’espectacle de final de curs que estan preparant des de l’escola aprofitant els tallers de percu&sons, els quals subvenciona l’AMPA . Aquesta diada, la qual l’escola fa una jornada de portes obertes, finalitzarà amb un berenar a base d’entrepans freds i begudes variades per a tots els assistents.
Tenim previst, una vegada finalitzat el curs, realizar una assamblea general, a la qual ja us convocarem per tal de realitzar una valoració general, intercanviar opinions…per tal de millorar i, com deiem anteriorment, fer cada vegada una escola millor amb la participació i col·laboració de tothom.
Ja arribarem a les vacances escolars però la feina continuarà. Així doncs, a treballar perquè al setembre tot estigui a punt per iniciar un nou curs.
Que tinguem un bon final de trimestre i unes bones vacances d’estiu.

L’AMPA